Portada
 Descobert a la cova Dones de Millars un dels principals santuaris d'art paleolític de la PenínsulaInvestigadors de les universitats d'Alacant i Saragossa han descobert un centenar de motius, entre ells dènou representacions d'animals.»
 Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)Iñaki Rubio ressegueix literàriament l'estada l'any 1906 de Pablo Picasso i Fernande Olivier al peu del Pedraforca, i com l'artista en va tornar capaç de capgirar la història de l'art.
 De la Inquisició al 155Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.
|
 Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”Club Editor publica l’‘opera prima’ d’aquesta autora, que impacta per sorpresa en la literatura catalana. El llibre és una mena d’observatori del lloc, un paisatge personal, emocional i físic.
 Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el CatòlicVa ser un personatge que va defensar la seva privilegiada posició amb tots els recursos al seu abast.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 La substitució de la vila de Cullera per la de Cuéllar en els textos de la història d'Espanya i de la descoberta d'AmèricaPubliquem el resum que En Joanjo Albinyana va redactar de la seva comunicació presentada a l'11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica al novembre del 2011 a Arenys de Munt. Com pot ser que una vila de Castella hagi proporcionat governadors i almiralls al Regne de València, si aquest darrer no tenia políticament res a veure amb el primer?
 Unes obres al castell d'Aín trauen a la llum una espasa medieval'L'espadana', com s'ha batejat la peça descoberta, mesura 94 centímetres de longitud i data del segle XIV. Notícia del dia 26 de desembre al Diari digital «La Veu».
 Una ciutat dita «Oriol» a RússiaNa Dolors Viola ens explica que, tot llegint Nina Berbèrvoa, ha localitzat una ciutat russa dita «Oriol» i insta els investigadors de l’Institut Nova Història a seguir estirant el fil de la seva possible relació amb la llengua catalana.
 L’organització virregnal a València i el príncep Cristòfor ColomReproduïm un antic article d’En Jordi Bilbeny en el qual glossa el llibre ‘Los virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio’. Se’n dedueix que el virrei havia de ser membre de la família reial. En Colom, que també va ser virrei, havia igualment de pertànyer-hi, com efectivament va succeir.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]  Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé...[+]  La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube